|

|
1. Quan vas començar amb el Mundo Deportivo?
Vaig començar el 20 d'Octubre de 1953.
2. Recordes el començament del Lleida?
Vaig viure la fundació del Lleida l'any 1939. Vivia al barri de Pardinyes i van començar a jugar al Camp de la carretera de Corbins. Es va fundar el Club als Maristes, jo anava al Col·legi, en aquell temps tenia 14 anys i era curiós als dilluns veure les alineacions del Lleida a la pissarra, quan jugaven contra el Tàrrega, Borges, Cervera... que eren els equips als que s'enfrontava el Lleida en aquell temps.
3. A part de Mundo Depotivo col•labores amb algun altre mitjà de comunicació?
Ara no, vaig estar 35 anys a Radio Lleida i bastants anys a la Manyana, començant per el futbol amateur, desprès vaig passar a fer cròniques del Lleida. Ara actualment faig les cròniques diàries a Mundo Deportivo mes per hobby que un altra cosa. Però sobretot per què m'agrada estar en contacte amb la Unió Esportiva Lleida.
|

|
4. A que dediques el teu temps lliure, si en tens?
Fins ara a l'Associació de la Premsa esportiva on jo era el President; això hem donava bastant feina. Ara mateix passar la crònica diària a Mundo Deportivo, venir al club, anar a les rodes de premsa, col·laborar en actes com aquest vostre, i també he col·laborat recentment amb la exposició del Lleida al Centre Cívic de Pardinyes.
5. A part del futbol, algun esport al que estiguis molt aficionat?
Els esports m'agraden tots, però sobretot el basquet perquè es un esport dinàmic, ja que fins l’últim segon hi ha emoció per el resultat.
6. Quin és el millor jugador de la plantilla actual? I històricament?
No m'agrada donar noms però ara mateix destacaria a Tevenet pels gols que està marcant i històricament Lluís Gensana. Va arribar a ser Internacional i va jugar moltes temporades al Barça. Era un noi de Pardinyes.
7. Ets soci i accionista?
Si. Soci des de l'any 1940 i escaig i tinc el numero de soci 44, no m'he donat mai de baixa i soc accionista des de que el club es S.A.D
8. Com veus el futur del Lleida?
Una mica complicat perquè el Club esta vivint una crisi; mig solventada pels diners que ha aportat i està aportant Tatxo Benet i ara també el nou President Xavier Massana hi col·labora. Estem vivint artificialment des de fa molts anys i això te que tenir un límit. Per tirar endavant es tenen que involucrar les empreses, som pocs socis i els pocs que som no van ni al camp. Cada partit hem dono compte que a tribuna la mitjana d’edat és molt elevada, i si no s'involucra la gent jove la cosa pinta força malament. Avui en dia el futbol té moltes ofertes de TV, també trobem ofertes lúdiques: d'esquí, platja, cotxes...L'any 1960 el president Vilaltella va aixecar el futbol a la ciutat amb el Lleida, de Tercera el va pujar a Segona. Lleida tenia 60.000 habitants amb 4.000 socis tots de pago i aquests si que eren de veritat, tots venien incondicionalment al Camp d’Esports. Si hi hagués una afició de veritat, a la gent no l’importaria passar fred o calor al camp, que és una de les excuses que es dona habitualment. Crec que la climatologia anys enrere era pitjor que ara. Si no canvien les coses el futur el veig malament, no perquè desaparegui el Lleida, per què sempre hi haurà algun soci que hi estarà al costat. |

|
9. Pujar a Primera Divisió ajudaria al Lleida?
El Lleida per tenir un equip de futbol no te que estar a Primera Divisió. Aquesta categoria és un premi que toca molt de tan en tan. Si no ens aguantem a Segona A com hem de pensar amb la Primera Divisió?. El Lleida ha d'estar on li pertoca i crec que actualment jugar a Segona A és un luxe per al Lleida. Quan miro el calendari i veig ciutats com Oviedo, Granada, Cordoba amb el triple d'habitants i estan a segona b...
10. El mal de tot això és el Barça?
El Barça és el club mes poderós de Catalunya. És el que guanya. És l'equip que al col·legi els nens ja vibren amb ell, només cal veure la quantitat de camisetes que porten. Per mi crec que primer té que estar el Lleida i desprès el Barça.Quan el Lleida guanya 3 partits oi que sembla que es un altre equip? |

|
11. La premsa catalana perquè parla tant del Barça?
El Mundo Deportivo i el Diari Sport. Us explicaré una altra anècdota: Vaig anar a Barcelona fa molts anys representant la Premsa de Lleida. Vam coincidir l’Sport, Mundo, diari Avui etc.. i el moderador ens va donar 1 minut per exposar el que creiem convenient. Jo vaig comentar que els diaris de Catalunya eren els portaveus dels grans equips deixant de banda els petits. Al moderador, que es deia Miravilles, li va agradar la meva critica i va dir si algú contestava el que havia dit jo; Casanova va comentar que eren una empresa i tenen que oferir el que vol el públic, i que es veien obligats a escriure moltes pàgines del Barça i Espanyol deixant de banda a la resta. Aquell dia anava acompanyat del Delegat d’Esports Burballa. Curiosament portàvem el diari Segre a les mans i els hi vam ensenyar la part esportiva del diari; el Lleida, el Tàrrega, el Balaguer i al final parlava de hockey, basquet i curiosament en aquella època vam tenir dos gimnastes internacionals. Un d’ells va dir que de les gimnastes ja n’havien parlat. Els vaig ressaltar que n’havien parlat quan aquestes havien aconseguit l’èxit i no abans de fer-ho.
12. Alguna anècdota que t’hagi passat amb el Lleida:
Va ser a Radio Lleida, no hi havia telèfons al camp i tenia que sortir corrents a fora del estadi a comunicar els resultats. Les cabines hem quedaven a uns 200 o 300 metros, quan tornava a dins el camp moltes vegades ja sabia tornat a moure el resultat i tenia que tornar una altra vegada al exterior a comunicar el nou resultat. Suposo que per això segueix-ho en bona forma.
Una altra anècdota a Radio Lleida: intervenia a la Ser, estàvem oferint el Lleida - Barakaldo en el temps del franquisme i vaig pronunciar Lleida tal qual, el locutor em va dir que havia volgut dir Lérida i jo no, li vaig comentar que la ciutat era Lérida, però l'equip era Lleida, cosa que no era veritat. Aquell periodista que era català es deia Alex Botines, em va dir deixem-ho com ho possa al bolletí de les apostes (Lérida) i així es va acabar. El dilluns em van trucar de Radio Lleida, que tal com estava el panorama no podíem continuar aquella conversa per què era una temeritat, tot i que ell era tan català o mes que jo. Soc la primera persona que va parlar en Català a la Cadena SER.
Una altra anècdota : El president del Lleida Lorenzo Agustí, era un home molt catalanista en la època del franquisme (inclús quan es va morir els seus recordatoris eren en català). Agustí, als anys 50 va fer molta amistat amb Santiago Bernabeu, i cada cop que el Lleida anava a jugar al nord sempre paràvem a Madrid. Santiago Bernabeu pagava el viatge al Lleida per fer a Madrid un partit amistós. Estàvem a Segona al grup nord. |
Lorenzo Agustí Santiago Bernabeu |
Jugadors del Lleida com Antoni Gausi, Granés, Pellicer van anar al Madrid, de cada un d’ells ens van donar de 200.000 a 300.000 pessetes juguessin o no.
Una altra anècdota amb Santiago Bernabeu, va ser quan els va interessar per al Madrid un jugador del Badalona i Santiago va parlar amb el Lleida per què no els i sortís tan car el fitxatge. El Lleida amb els diners del Real Madrid va fitxar aquell jugador, ens el van deixar cedit un any i quan el van repescar ens van pagar a més a més un traspàs per tal d’ajudar al Lleida econòmicament, i com a compensació del ajut rebut. El Madrid i el Osasuna per molt que pugui pesar a la gent son els únics equips que ens han ajudat de veritat.
13. Selecció Catalana o Espanyola?
Fa pocs dies va venir el Secretari General del Esport, Rafel Niubó. Vam estar parlant d’aquest tema. Jo crec que la Selecció Catalana és un tema polític i així li vaig fer saber. Niubó em va contestar que si Irlanda ho havia aconseguit per què llavors nosaltres no. Li vaig tornar a respondre dient-li que si volem jugar a la Selecció Catalana s'hauria de fer una Lliga Catalana. Després em va comentar que si m'agradaria que el Lleida jugues a la UEFA i li vaig respondre que s’hauria de fer una lliga amb nomes els catalans Barça, Espanyol Nàstic, Lleida etc... i no crec que aquets equips i estesin molt d’acord.
14. Quin és el millor i el pitjor camp que has visitat?
El millor camp el del Real Madrid. Als anys 50 veure allí una piscina dins uns vestidors era quelcom impensable per nosaltres.
El pitjor el Iberia, un camp pròxim a Montjuïc, a Barcelona. Era un camp molt pobret tal com era aquella barriada. |

|
15. Defineix amb una paraula:
Xavier Massana: Un president jove, que ha portat molta il·lusió i que li falta algo d’experiència.
Marius Duran: Un gran president, on va posar en perill el seu patrimoni per salvar el Lleida. Va passar moments molt difícils.
Pacheco: Una institució del Lleida. En un viatge, el conductor es va negar a posar gasolina perquè al club no pagaven. Jo anava de Delegat amb els diners justos i el Gran Pacheco o va pagar de la seva butxaca.
Tatxo Benet: El gran mecenes del Lleida, mai serà valorat com es mereix pel que està fent amb el Lleida.
Matosas: Curiosament m'anomenava Don Carmelo, era un gran jugador i molt simpàtic.
Jose Manuel Esnal Mané: El millor entrenador que ha tingut mai la U.E. Lleida |

|
16. Què seria de tu sense el Lleida?
Hem faltaria una cosa molt important per a mi. Crec que desprès de la meva família, que me la estimo molt, el que més he estimat a la vida és el Lleida, perquè és el meu equip de tota la vida.
17. Què en penses de les penyes del gol nord?
Sembla que hi torna haver ganes d’ajudar al club desprès de la època dels Xuts. Tan de bo n'hi haguessin moltes mes.
18. Un desig en veu alta:
Superar la crisis econòmica i confio jugar el play off. |
Imatge: AsRoC, Numantino, Carmelo, Mikicog
|
Entrevista: Mikicog,Numantino,AsRoC. Fotos: AsRoC. Transcripció entrevista: rrj, AsRoC. Edició i Disseny:AsRoC.
Drets d’autor: www.asroc.es
Publicat 29/11/06 |